Un conte, un jardí, una pintura.Floren Solà BasasPremi Dr. Emili Mira i López 2013PUBLICACIONES ICG
Colección Máster
Máster en Grafoanálisis Europeo UABAquest treball està estructurat en tres parts. A la primera part situo breument l’època i tot seguit faig una aproximació biogràfica de les tres protagonistes i que en diferents parts del treball vaig posant-les-hi diferents qualificatius, però que introdueixo com a dones excepcionals per la seva intel·ligència i talent i que van trencar tots els esquemes de la seva època. Son les responsables del títol, ja que Katherine Mansfield escrivia relats curts, contes a l’estil de Chéjov. Vita Sackville-West, aristòcrata també era escriptora, poeta, novel·lista, i *biògrafa, va escriure nombrosos llibres de jardineria i va dissenyar i realitzar els famosos jardins de Sissinghurst Castle a Kent. La pintora Dora Carrington, ja va destacar molt jove en la pintura guanyant nombrosos premis i entrant ben aviat als cercles de joves artistes.
La segona part del treball explico i detallo les mostres grafològiques que serveixen de cos d’escriptura i realitzo l’anàlisi grafopsicològic de cadascuna.
La tercera i última part és a mode de conclusió de l’estudi històric-biogràfic corroborant els perfils de personalitat i caràcter d’aquestes figures històriques així com la cultura a partir dels manuscrits i signatures i de l’època en que estan immerses. En aquesta última part també he inclòs fotografies de pintures, dels jardins, d’objectes i manuscrits, que ens situaran a l’època i ens permetran un millor coneixement.
Vincent Van Gogh. El hombre de la mirada triste.África Fuentes GarridoPremio Dr. Emilio Mira y López 2012
PUBLICACIONES ICG
Colección Máster
Máster en Grafoanálisis Europeo UAB
La estructura de esta memoria se compone de tres partes que paso a enumerar a continuación:
En la primera parte, hago especial hincapié en la documentoscopia y la socio-lingüística , en el peso que ambas tienen en los diferentes ámbitos de actuación, en especial en el mundo del arte y en concreto en el estudio de las cartas del pintor.
En la segunda parte muestro los diferentes estilos epistolares del autor además de analizar grafopsicológicamente una carta manuscrita de Vincent Van Gogh y en la tercera, indago en los aspectos comunes de los diferentes autorretratos del artista a través de un estudio grafopsicológico de los mismos.
Alejandro Jiménez Albaladejo
Premi Dr. Emili Mira i López 2011
PUBLICACIONES ICG
Colección Máster
Máster en Grafoanálisis Europeo UAB
La finalitat del present estudi, emmarcat en el Màster en grafoanàlisi europeu, té quatre apartats destacats:
En primer lloc, es recullen breument les conclusions d’alguns experts sobre les tipologies del temperament i el carácter de les persones, tipologies que s’integren i donen sentit a l’estudi grafopsicològic.
En segon lloc, s’explica la dinàmica actual del sector públic a l’hora de seleccionar al candidat més adequat per a un lloc de treball prèviament determinat, emprant com a eines bàsiques la definició dels llocs de treball (DLT) i les competències que tenen associades per al correcte desenvolupament de les funcions encomanades. Avui dia els canvis ideològics, socials i cultural que constantment estem vivint exigeixen del sector públic treballar en un continu procés d’adaptació cap a models de gestió més flexibles, àgils i eficaços, però sense disminuir la seva funció essencial de garant dels drets civils i les llibertats públiques dels ciutadans. En aquest context tota organització pública hauria de replantejar-se quina és la seva raó de ser, i quins són els mitjans que té a l’abast per aconseguir-ho.
Els recursos humans de l’Administració pública emergeixen com un valor necessari en el procés de modernització i millora en la prestació dels serveis públics; recursos humans que han de disposar d’un conjunt de coneixements, capacitats i actituds adequades en un context laboral determinat, habilitats que els ens públics esperen obtenir de cada treballador per poder assolir els seus objectius. Els coneixements i les habilitats d’un candidat a empleat públic, qualitats adquirides amb l’experiència i el temps, poden descobrir-se mitjançant el seu currículum vitae i confirmar-se amb una entrevista personalitzada, amb referències que poden proporcionar els caps de treballs anteriors o amb l’aplicació d’alguna prova específica. Tanmateix, les actituds i aptituds, qualitats personals i inherents a l’individu, necessiten d’un recolzament psicològic per poder ser eficaçment reconegudes. Per aquests casos, l’informe grafològic de personalitat, com a complement dels instruments de selecció habitualment emprats, constitueix una eina fiable, eficaç i àgil per endinsarse en la persona del candidat i en les habilitats laborals que pot aportar mitjançant l’autoretrat que ell mateix elabora amb la seva escriptura manuscrita.
En tercer lloc, s’explica l’encaix de la grafologia amb altres eines de selecció, aprofundint sobre l’adopció d’un sistema de selecció grafològica per competències basat en la definició i contingut de cada competència requerida, i en els aspectes escripturals que s’hi poden trobar. A tal efecte, s’incorpora en aquest estudi la informació que altres autors de l’àmbit privat han aportat sobre grafoselecció i es plasma en la definició d’una sèrie de competències convenients per a qualsevol empleat públic i, en concret, per als que han d’ésser ocupats per comandaments, juntament amb les seves característiques grafonòmiques.
I finalment, s’aporta el fruït de la meva experiència en la selecció d’una sèrie de candidats per diversos llocs de treball de la Generalitat de Catalunya que actualment desenvolupen les seves funcions de manera satisfactòria, seguint el mètode de la grafoselecció per competències, i comparant els resultats amb altres tests de personalitat.
![http://es.calameo.com/read/0006786622ff33216e920]()
Velocidade da escrita dos alunos do 1.º ao 12.º anos de escolaridade.A velocidade de escrita aumentou gradualmente em ambos os sexos, dos 6,6 aos 18 anos, tanto nos testes da versão cuidada como nos da versão rápida. Da primeira versão não apresentei os resultados estatísticos, porque tal não era o objectivo deste trabalho.
O teste de velocidade da escrita cuidada serviu para poder comparar a quantidade deletras conseguidas em cada caso e observar a capacidade de aceleração do ritmo de escrita de cada aluno. Houve alguns casos, apesar de raros, em que fizerem menos letras à velocidade máxima do que à velocidade normal (escrita cuidada).Os professores dos vários níveis de ensino manifestaram-se muito receptivos a este projecto, facilitando e mesmo apoiando a realização dos testes. Alguns solicitaram que num próximo ano lectivo voltasse a repeti-los, para verificarem se houve evolução na escrita por parte dos seus alunos.
Muitas crianças sentiram-se valorizados ao percepcionarem que alguém, mesmo não sendo seu professor, se interessava pela sua escrita – actividade que o pode conduzir ao insucesso ou fomentar o sucesso.
Os professores têm aqui mais um instrumento que lhes pode facilitar a verificação do progresso ou do retrocesso dos seus alunos e permitir a prevenção de futuros conflitos internos.
Cheguei à conclusão que, no âmbito educativo, a intervenção do grafólogo na escola e a sensibilização por parte dos educadores para os problemas da escrita (ou que a escrita desenterra) podem constituir um meio importante para levantar o nível de ensino/aprendizagem no nosso país.
As crianças entusiasmavam-se com a realização do teste da escrita veloz. E notei que algumas, mesmo durante o teste de escrita cuidada, já procuraram acelerar o ritmo. Outras, mais ansiosas, quando lhes pedi que escrevessem muito depressa, agitaram-se tanto que perderam velocidade.Perante uma criança com uma escrita espasmódica ou muito lenta para a sua idade e ano de escolaridade, não é preciso fazer de conta nem mentir-lhe, mas encorajá-la a iniciar exercícios de reeducação para desenvolver as suas potencialidades gráficas.
Por vezes, apareceram-me crianças disgráficas que se consideram um pouco atrasadas mentais por causa das dificuldades na escrita e não estavam motivadas para a reeducação. Nestes casos, é também necessária a intervenção do psicólogo.Com crianças é importante valorizar não apenas a velocidade, mas também a forma e legibilidade das letras. Elas, muitas vezes, preferem escrever menos e fazer uma letra mais bem feita, porque escrever mal é faltar ao cumprimento das normas prescritas pelo professor e pelo sistema de ensino.
Os adultos instruídos e os estudantes do ensino superior poderão ter como referência para a avaliação da velocidade da sua escrita as médias conseguidas pelos alunos de 18 anos e do 12.º ano de escolaridade.
